Diuen que una imatge val més que mil paraules. Doncs au:
Tot plegat ha sigut menys complicat del que em pensava. Primer, fer l'examen teòric, que és facilíssim. Son 20 preguntes amb quatre respostes cada una, i n'has d'encertar 14. Dic encertar perquè n'hi ha algunes que encara que no hagis vist un cotxe mai de la vida i no tinguis ni idea de circulació no costaria gaire endevinar quina es la resposta correcta. Després has d'anar a l'autoescola i fer una classe de cinc hores on t'expliquen quatre coses de seguretat vial i et passen uns quants vídeos (en VHS!) que van des de unes instruccions sobre com conduir de nit o en condicions adverses fins una espècie de telenovela on un nano jove té un accident mentre condueix anant trompa.
Un cop fet això arriba la part divertida: les pràctiques. A Estats Units la majoria de gent condueix cotxes automàtics, i a l'autoescola igual. Dos pedals: accelerador i freno. Canvi de marxes? Marxa endavant i marxa enrere. Si poguessis tirar caparazons de tortuga als cotxes que et barren el pas semblaria que estiguessis jugant al Mario Kart.
Totes les pràctiques me les va fer un noi de Harlem que em va explicar tots els secrets sobre com conduir per Manhattan. Una de les grans gràcies de tot plegat és que pots fer un canvi de direcció en qualsevol moment i en qualsevol carrer excepte quan està explícitament prohibit. Això dóna una gran emoció a tot plegat, perquè en qualsevol moment el cotxe que tens a davant pot decidir fer un gir de 180 graus, i has d'estar al tanto. I l'altra curiositat és que a part dels quatre senyals de tràfic més estàndards, la resta són plaques on hi ha escrit el que volen que facis (o que no facis). Si saps llegir, no cal que estudiïs.
L'examen de conduir el vaig fer al Bronx. Vaig circular una estona per carrers on hi havia un munt d'stops, aparcar, i--evidentment--fer un gir de 180 graus. El de l'autoescola em va dir que l'examinador que m'havia tocat era el més malparit de tots, però tampoc vaig fer cap cagada com per què em pogués suspendre.
Ara a Arizona he llogat un cotxe per una setmana. Vaig i vinc dels telescopis cada dia, però conduir aquí és molt més fàcil que a Nova York. Les carreteres son amples, rectes, i no hi ha tràfic. L'únic perill és són els animals, principalment conills. M'hi jugo lo que sigui a que abans que acabi la setmana n'he xafat algun. Amb una mica de sort encara el podré fer a la cassola.
L'examen de conduir el vaig fer al Bronx. Vaig circular una estona per carrers on hi havia un munt d'stops, aparcar, i--evidentment--fer un gir de 180 graus. El de l'autoescola em va dir que l'examinador que m'havia tocat era el més malparit de tots, però tampoc vaig fer cap cagada com per què em pogués suspendre.
Ara a Arizona he llogat un cotxe per una setmana. Vaig i vinc dels telescopis cada dia, però conduir aquí és molt més fàcil que a Nova York. Les carreteres son amples, rectes, i no hi ha tràfic. L'únic perill és són els animals, principalment conills. M'hi jugo lo que sigui a que abans que acabi la setmana n'he xafat algun. Amb una mica de sort encara el podré fer a la cassola.
15 comentaris:
Molt bé Manel, ja tocava! 14 de 20? Si que tiren baix... Per cert, ja que has dit lo de la telenovela, allà on ets quin és l'equivalent a la telenovela sudamericana d'aquí? Li preguntaria a la Joana, però em sembla que les d'allà encara no les té dominades.
Sigues prudent, i cuidado amb el Bobsber!
Amb el careto de la foto del carnet m'estic enrecordant del Nicholas Cage a Arizona Baby.
Petons.
Manel, em portaras? Porfi porfi!
Joder Xita, com et passes... No sé si m'assemblo al Nicholas Cage però els de la patrulla de la frontera em deuen trobar cara de panchito perquè ja m'han parat un parell de vegades per demanar-me els papers. Les lleis d'immigració a Arizona, a part de ser una bestiesa, són una tocada d'ous.
Roc, de moment t'hauràs de conformar amb que et porti el Bernat. He sentit a dir que quan s'asseu al seient del conductor li surten punxes a l'esquena i es converteix en el Bowser instantàniament. I tira boles de foc...
Ja era hora que ens expliquessis alguna cosa al blog, el link ja tenia teranyines!
Be Manel, ara que ja tens carnet et compraràs el tractor en el que estaves l'altre dia?
Manel, encara tinc el 600 guardat.
Està a la teva disposició quan vinguis per aqui.
Un tractor, un sis-cents; si que m'ho poseu difícil..
Xita, mira quina plata de pedrers que vaig comprar l'altre dia. Són l'ingredient secret de la meva recepta d'escudella halal. Als americans els hi encanta.
enhorabona manel. Jo encara no entenc lo dels 180º. Es suspitós que t'ho ensenyés un noi de harlem (negre oi?), que lo que més deu fer és fugir de la poli...aixó et passa per anar a l'autoescola més barata!!
Ala Arnau! a cafre no hi ha qui et guanyi... hi havia autoescoles molt més xungues que la que he anat jo.
Lo del gir de 180 graus: molt fàcil. Imagina't que estàs baixant pel Paral·lel, i quan arribes a l'alçada de l'Apolo decideixes que et ve de gust un gintonic d'aquells que fan al bar qui hi a baix de tot del carrer Rocafort. Passant de si hi ha línia contínua--o doble continua--separant els dos sentits del tràfic, esperaries a què no vingués ningú en direcció contrària, faries un gir en rodó i enfilaries el Paral·lel amunt cap al bar. Tan ample.
Aixo que dius, abans o despres del gin-tonic???
Jaume
Quins pedrers Manel! He quedat impressionada! Aquest dijous n'hi havia 5. A que no saps qui es va menjar els 3 més petits? Elemental! Petons.
No es el Bernat! Soc joooo! Xita
La iaia diu que només et falta fer xeflis! els americans et passejarien amb limusina!
Xita, ja sabia que eres tu. El Bernat només es refereix a si mateix en femení en rares ocasions: normalment en cap de setmana, i a altes hores de la matinada.
Per cert, Nat, no sé de cap telenovel·la que et pugui recomanar, però si que he decobert fa poc un programa tipus Gran Hermano. Es diu Jersey Shore, i bàsicament són una colla de garrulos de New Jersey--que ve a ser com un Cornellà o Santa Coloma però de la mida de Castilla la Mancha--que viuen junts en una casa i es dediquen al mam, hostiar-se, anar de festa, i liar-se els uns amb els altres i amb gent de fora. La Joana s'hi enganxaria en dos minuts.
Publica un comentari a l'entrada