Plegament proteic

Ara resulta que ja no cal dormir vuit hores. Bé, de fet el que diu la BBC és no cal cal dormir vuit hores seguides. Pots fer-ne quatre i quatre, o cinc i tres, despertant-te una horeta o dues entremig. En donen dues evidències. La primera és un estudi d'un historiador de la Universitat Politècnica de Virginia, que diu que ha trobat proves històriques i antropològiques de què els éssers humans dormiem en dos tandes des del principi dels temps fins l'arribada de la llum artificial al segle XVII. Segons cites de texts que van des de l'Odissea fins Shakespeare i Cervantes, i testimonis de tribus nòmades de l'Àfrica, la gent se n'anaven a dormir quan es feia fosc, es despertaven a mitjanit i passaven desperts una hora o dues, i després tornaven a dormir quatre o cinc hores més fins que es feia de dia.

La segona evidència d'això són uns estudis psiquiàtrics dels anys noranta. Els tests consistien en agafar uns quants voluntaris que feien vida normal durant el dia i aïllar-los cada vespre en un ambient control·lat, sense contacte amb l'exterior ni llum artificial, fins l'endemà al matí. El resultat va ser que els subjectes investigats van acabar dormint en dos tirades d'unes quatre hores, despertant-se entremig. En acabar l'experiment, explicaven que durant l'hora o dues que estaven desperts a mitjanit feien poca cosa: es quedaven al llit o llegien o es dedicaven a alguna activitat ben tranquil·la. Moltes vegades pensaven calmadament en el que havien fet durant el dia, o el que els esperava l'endemà, i això els ajudava a reduir l'estrès i a tenir una actitud més positiva davant la vida.

El secret de tot plegat està en les proteïnes. Les proteïnes compleixen moltes funcions al cos. Són com els lampistes que tenim a dintre: et canvien una aixeta que va massa dura, tapen les goteres del menjador, arreglen una tuberia que perd, poden els arbres de la terrassa a l'hivern i a la tardor vigilen que les fulles seques no t'embussin el canaló del desguàs, miren que no tinguis res caducat a la nevera, netegen el congelador quan s'hi ha acumulat massa glaç i ja no refreda bé, vigilen la pressió dels pneumàtics del cotxe i miren que el nivell de l'oli sigui adequat, et recorden que toca pagar la contribució i l'impost de les escombraries, revisen la declaració de la renta perquè no et deixis cap factura per desgravar, truquen als del Digital Plus quan no t'arriba bé la senyal del partit del Barça, van a les reunions de la comunitat de veïns, et demanen hora al dentista perquè et revisi les càries, et recorden quan és l'aniversari de ta mare, vigilen la factura del telèfon i t'avisen quan una companyia ofereix una connexió a internet més barata que la que tens contractada, estan al cas de quan tens prou Punts Estrella per demanar una torradora o una batedora de got que t'aniria tan bé per fer gaspatxo, posen una mica d'OxiAction a les camises que tens tacades i que no faries netes en una rentadora normal, guarden els mitjons desaparellats per si la parella apareix a la bugada següent, t'aconsellen quines fruites i verdures de temporada has de comprar perquè són més bones i surten més bé de preu, guarden els jerseis d'hivern quan deixa de fer fred i fan una pila amb la roba que ja no et poses per donar-la, t'avisen quan els llagostins congelats estan d'oferta a La Sirena, vigilen que llencis la brossa orgànica al contenidor orgànic, el vidre al del vidre, el paper al contenidor blau del paper, els plàstics al groc del envasos, i la resta al rebuig, et miren amb mala cara quan et poses unes sabates que estan massa velles, donant-te a entendre que te n'has de comprar unes de noves, compten que no mengis ous més de tres cops per setmana perquè no et pugi el colesterol, t'avisen quan els cupons de descompte del Caprabo estan a punt de caducar, reguen els geranis quan tu ets fora de vacances, vigilen que no et prenguis una cervesa més quan ja vas massa passat de voltes, o t'alerten que aquella noia que va tan escotada i et mira asseguda des de la barra del bar amb prou feines deu tenir vint anys i és massa jove per tu.

Els cas és que sense proteïnes estem arreglats. 

Com que compleixen tantes funcions, el nostre cos produeix moltes menes de proteïnes diferents amb la forma adequada per cada feina. No us penseu que quan aneu d'excursió a La Mola o a Montgrony, la botifarra que us foteu a dalt "per esmorzar" va directament a reparar el múscul que heu gastat pujant. No va així. L'estómac i els intestins trenquen les proteïnes que mengem en unitats més petites, els aminoàcids, que van a les cèl·lules i allà es tornen a muntar en proteïnes que són útils al cos. Seria com si ens mengéssim una hamburguesa de LEGO, el nostre aparell digestiu la desmuntés, i les nostres cèl·lules en fessin servir les peces per muntar noves figures útils pel nostre cos: un cotxe de policia que manté els virus a ratlla, el camió-cisterna que transporta oxigen amunt i avall, o una furgoneta d'operaris que t'ajudaran a tancar una ferida si et fas un tall. Sempre amb l'ADN fent de full d'instruccions. D'això se'n diu plegament proteic.

I aquest rotllo a què ve, direu? Doncs resulta que quan no descansem prou i anem faltats de son, les nostres cèl·lules s'estressen. I quan estan estressades, no llegeixen bé les instruccions per muntar les proteïnes que necessitem, i posen les peces de LEGO allà on no toquen: una vela de vaixell i canons al sostre del cotxe de bombers, cent cinquanta metres de manguera penjant de les ales del Falcó Mil·lenari, i el Chewacca a dalt de tot del Barco Pirata cridant terra a la vista. Amb aquest panorama, les proteïnes no poden fer la seva funció, i part de la intendència interna del cos queda per fer. De cop ens trobem que, sempre interiorment, se'ns acumula la roba bruta, tenim la nevera buida, i ens adonem que aquest mes ja ens hem passat del límit de la targeta de crèdit i només estem a dia deu. Per acabar-ho d'arreglar, quan les cèl·lules s'adonen que han muntat una proteïna malament, l'han de desmuntar per poder fer servir les peces per fer-ne de noves, de manera que se'ls acumula encara més feina i s'estressen encara més, empitjorant la situació.

Aquest desgavell cel·lular té conseqüències per nosaltres. Per això quan no dormim estem cansats, de mal humor i no tenim ganes de fer res. Si no hi posem remei aviat, la situació s'agreuja i ens trobem que el cervell no ens gira del tot rodó, ens costa parlar i, en general, construir frases per expressar les poques idees que ens surten del cervell, el cicle de la gana (tenir gana a l'hora d'esmorzar, dinar i sopar) se'ns desajusta i acabem menjant malament i a deshora, i som incapaços de fer qualsevol tascar que demani una mica de concentració.

Tot això m'ha passat en diferents etapes de gravetat els últims quinze dies, que he estat observant al telescopi de nit, però de tant en tant també he hagut de fer feina durant el dia. El meu patró de son ha estat tan erràtic que en algun moment no m'hi veia de cap ull, no sabia quina hora era--ni quin dia! De tota manera, el fet que estigués a l'observatori gairebé de cos present tampoc és molt greu. La feina que fem observant no demana gaire coco, i com que sempre som tres persones com a mínim allà on no arriba un arriba l'altre. A més, aquesta vegada, enlloc de mirar només galàxies estranyes que no interessen gaire a ningú hem apuntat a la Lluna i també al genoll d'Orió. Voliem mirar si tenia reuma, o alguna cosa de menisc, però a primer cop d'ull sembla que no té res.

Ara acabo de tornar a casa i tinc bones perspectives de recuperar la son perduda. Em fico al llit i veig figures de LEGO desmuntant-se davant dels meus ulls i tornant-se a muntar en estris que m'arreglaran mentre dormi el mal d'esquena d'estar assegut tot el dia, em faran passar la mica de mal de cap dels canvis de pressió de l'avió i la cremor d'estómac que m'ha donat l'entrepà que he menjat a l'aeroport, i em reconnectaran totes les neurones del cervell, que fa dies que van cada una a la seva. Segur que demà em llevaré nou.

O potser faig com els homes de Cromanyó i dormo en dos tandes.