Death Valley, Eastern Sierra, Yosemite, i platja

-1-
Las Vegas deu ser la ciutat ideal per sentir-se fora de lloc anant de motxil·lero. Potser no ha estat mala idea començar les vacances aquí. Si fugíem de la gentada, el merder, la calor i les clavades que et foten a NY, a Las Vegas hi ha tanta gent o més, però més cutre i molt més borratxos, el merder i la lluminària són com a Times Square; i els preus, desorbitats. Però per passar-hi un dia tampoc està malament. És una mica com anar al zoo, però a veure persones, i sense gàbies.
Enfilant cap a Death Valley els pobles eren cada vegada més petits, escampats, i rústics a la manera americana. No podies parar de pensar que tot s'assemblava molt a les pelis de l'Oeste, fins que al final te'n adones que no és que s'hi assembli, és que és l'Oeste.
I un cop travessat el desert hem enxampat la posta de sol en unes dunes. La vista era fantàstica, i fins i tot hem vist un llangardaix que estava prenent la fresca (37 C) i s'ha deixat fer fotos des de bastant a la vora.

10/08/2013, Panamint Springs, Death Valley 

A punt de que ens reptin a un duelo a Shoshone, a la vora de Death Valley

Mesquite Dunes

Un llangardaix de cua de zebra (Callisaurus draconoides)

-2-
Avui hem travessat l'Owens Valley, a l'est de Sierra Nevada, de sud a nord. Hem passat per un altiplà on hi creixien Joshua trees, un entremig d'arbust i cactus, i hem vist des de sota el Mount Whitney i els pics del voltant. A migdia hem arribat a Mammoth Lakes i hem acampat a la vora del riu.
Per fer boca per l'excursió de demà, hem anat a estirar les cames fins unes cascades d'aquí a la vora, passant per una formació rocosa xulíssima: el Devils Postpile. Resulta que una erupció volcànica va cobrir aquesta vall amb un llac de lava. La superfície es va refredar, però el magma líquid que quedava a sota va anar solidificant tan a poc a poc que va formar una mena de cristalls gegants de roca basàltica.
Tot i que al final l'excursioneta ha valgut molt la pena, l'objectiu principal era fer temps per què es refredessin les cerveses que havíem deixat al riu per l'hora de sopar.

11/08/2013, Devils Postpile, Mammoth Lakes

Joshua Trees

Columnes de basalt al Devils Postpile

Cerveses refrescant-se al San Joaquin River

i el sopar

-3-

Avui hem fet una excursió d'anar i tornar. Ens hem enfilat per una vall estreta que al final s'obria a un circ de pics punxeguts que en diuen els Minarets. A dalt de tot hem girat cua al Minaret Lake, un llac maquíssim tot just passada la línia on ja no hi creixen arbres.
Tot plegat han sigut sis horetes de caminar, i com que demà volem fer una altra tirada similar, la recuperació era importantíssima. Així que hem tirat de Gatorade Recovery Shake, una mena de Cacaolat que segur que deu portar, com a mínim, aleta de tauró, EPO, sang de tortuga i hormona de creixement. Aquesta guarrada la vam descobrir l'any passat després de fer una caminada llarguíssima amb dos colls i llevar-nos l'endemà sense gens d'agulletes. Jo n'he buscat per tot arreu a NY i no en venen. Deu estar prohibit.

12/08/2013, Mammoth Lakes

El Minaret Lake

Gatorade Recovery Shake, mà de sant per les agulletes

-4-

Després d'un parell de dies a les afores de Yosemite, avui hem entrat al parc. Volíem passar la nit a la vora d'un llac, amb la idea de pujar-hi avui per una vall, i tornar demà per una altra. L'únic coll que havíem de passar era fàcil, però no s'acabava mai, i carregats amb la tenda i menjar per dos dies avançàvem molt a poc a poc.

Al final hem arribat a l'Evelyn Lake, la nostra destinació, a mitja tarda. Ens ha calgut fer un estudi detallat del terreny i del vent per trobar un lloc arrecerat, pla, i a la vora de l'aigua, on hem plantat la tenda. Un cop hem sopat i ho hem tingut tot recollit (i havent posat tot el menjar fora de l'abast dels óssos) ens hem posat a dormir. Estàvem tan fets caldo que ni hem tingut esma de sortir a veure les estrelles.

13/08/2013, Evelyn Lake, Yosemite

Arribant a l'Evelyn Lake

Fent el sopar

-5-

Com que el nostre campament ens ha agradat tant, i ens va costar lo seu arribar fins tant amunt, hem decidit quedar-nos instal·lats aquí una nit més i tornar demà. Dedicarem el dia a fer pànxing.
De bon matí hem intentat fer una remullada al llac, però l'aigua estava freda i s'ha aixecat vent, i al final el bany ha quedat només en una rentada de sobacos, que també feia molta falta. Després hem fet una excursioneta fins el coll de Vogelsang, on hi havia molt bona vista, i baixant hem parat a dinar i fer la siesta a la vora del llac del mateix nom.
Com que avui el dia ha sigut bastant relaxat, a la nit si que hem sortit a mirar les estrelles.

14/08/2013, Evelyn Lake, Yosemite

Vista del llac a primera hora del matí

Intent de bany

Vista des del coll de Vogelsang

-6-
Avui ens tocava baixar si o si, perquè no ens quedava més menjar. Fins el cotxe teníem una tirada llarga però en principi basant fàcil, planejant primer fins passar un collet, baixar fins el Lyell Canyon, i seguir-lo fins el pàrquing. Però el Lyell Canyon no ha fet gaire honor al seu nom i ha resultat ser una vall oberta i gens obaga. Vamos, que hi queia una solana considerable. En algun moment he patit pel meu clatell, que com ja sabeu té tendència a quedar liofilitzat quan li toca molt el sol, però vàries capes de crema, la gorra, i un mocador al coll m'han protegit prou.
Cap a les tres de la tarda hem arribat al cotxe, fets caldo. Jo havia reservat lloc en un càmping just a les afores del parc natural, però allà no hi havia dutxes. Així que hem plantat la tenda i hem tornat a agafar el cotxe amb la missió de trobar un lloc on ens deixessin dutxar. Al primer càmping on hem provat el palurdo de recepció no ens ha deixat fer servir les dutxes. En canvi, al Camp Mather, un càmping i zona d'esbarjo bastant ben parit, la recepcionista ha dit que féssim servir les dutxes tranquil·lament i que tornéssim quan volguéssim. Un cop a la dutxa, i després de tres dies a la muntanya, fins i tot l'aigua de la tercera ensabonada baixava tèrbola desguàs avall.

15/08/2013, Dimond O Campground

L'últim esmorzar al nostre campament d'alta muntanya

-7-

Per l'últim dia a Yosemite hem deixat la vall més turística. El camí que porta a la Vernal Fall, una cascada molt maca, semblava les Rambles. Tot i això, val la pena pujar-hi encara que caminis envoltat de pixapins, perquè un cop a dalt el salt d'aigua és espectacular. I segur que a la primavera deu baixar-hi molta més aigua i deu ser més maco.
Des d'abaix a la vall, també envoltats de cotxes, es veia bona vista del Half Dome: un bloc de roca immens que sembla una bola de gelat tallada per la meitat. En principi, a la tarda volíem enfilar-nos per una carretera que porta a un mirador on es veu tota la vall, però hem decidit que ho deixarem per la propera vegada, perquè segur que un dia o altre tornarem.

16/08/2013, Merced

El Half Dome 

Vernal Falls

-8- 

I l'últim dia de vacances, la Sebla ha dit que si marxàvem de California sense haver anat a la platja, l'any que ve jo, la tenda, la motxilla, el càmping gas i tota la mandanga, ens en podíem anar a cagar. Així que hem anat a Santa Cruz a lluir el nostre radiant moreno de paleta. Fins i tot he tingut temps per una remullada, tot i que l'aigua estava ben freda, i ha sigut només entrar i sortir. En acabat, dutxa ràpida a la platja i cap a l'aeroport per agafar l'avió de tornada a casa.

17/08/2013, Vol Delta 2240 SFO-JFK

A la platja de Santa Cruz. El moreno de plaeta no és un efecte òptic, és real.