 |
| Velocitat a la que vaig córrer la Marató de Chicago de 2013 i 2014 a mesura que avançaven els quilòmetres. Les línies blava i vermella representen, respectivament, un ajust lineal i exponencial a les dades de 2013 i 2014. A la dreta, per comparar, velocitat mitjana de desplaçament de diverses espècies d'animals terrestres. Dades extretes de www.chicagomarathon.com. |
He estat mirant-me els temps de pas de la Marató de Chicago d'ara farà quinze dies i comparant-los amb els de l'any passat.
Suposo que per l'emoció de la primera vegada, l'any passat vaig sortir bastant esperitat. En veure que anava massa de pressa vaig afluixar per por a passar-me de voltes i no acabar. Vaig anar frenant a poc a poc, primer per prudència i més endavant per cansament, però vaig arribar al final encara a bon ritme.
En canvi, aquest any duia menys preparació. Havia fet uns dos-cents quilòmetres d'entrenament mentre que l'any passat en van ser més de cinc-cents. Conscient de les meves limitacions--o almenys això creia--vaig començar relativament a poc a poc però mantenint un bon ritme fins el quilòmetre vint-i-cinc. I a partir de llavors les cames em van començar a fer figa i vaig anar perdent velocitat de manera exponencial.
La funció exponencial descriu processos en què el ritme al que una quantitat canvia depèn de la quantitat en si mateixa. En el meu cas, un cop va arribar el quilòmetre vint-i-cinc de la marató i vaig començar a alentir el ritme, com més a poc a poc anava més de pressa perdia velocitat. Si la cursa hagués durat una miqueta més, allà al quilòmetre cinquanta hagués començat a córrer cap enrere.
Lliçons:
1. No hi ha res que substitueixi una bona preparació.
2. Els processos lineals són relativament controlables. Un cop entres en règim exponencial, és fàcil que acabis fotent-te una bona nata.
6 comentaris:
Jo ja tinc una edat en que tot és exponencial! M'he sentit molt identificada amb quan fem els colls a la travessa.
Xita, lo teu dels colls no sé si és exponencial o directament no te explicació. Hauríem de preguntar-ho a un matemàtic.
Manel...
Això de la comparativa de la gràfica amb animals es una veritable "animalada" On has vist que un Cargol faci 10 kms/h. Amb la Tortuga ja no m'hi fico perquè a Castelldefells hi havia un Camping nomenat "La tortuga ligera" i ves a saber que port arribar a fer una bestia de quatre potes! Felicitats per les Maratons.
Dani, m'has enxampat! És veritat que la comparativa està una mica adulterada. De tota manera, et recomano que et deixis caure alguna vegada per l'Aplec del Caragol. Allà els cargols volen!
Manel felicitats però quan arribis als 50 la grafica es diferent, hi han mes pics i mes baixades, (para a pixar, la pastilla, ...)
Carles, Manuel.... ho sento però la gràfica als 60 surt totalment plana. perquè la velocitat mitja és la del Cargol. Però la Marató té la màgia de la satisfacció del acompliment. Encara que triguis 4h surts més content que "un gos amb un os". Estic pensant si anar a la de Barcelona aquest any. Una abraçada als dos
Publica un comentari a l'entrada