Diari de l'arribada

29-SEP-09

07:50 A l'hora acordada, el meu pare m'espera amb el cotxe sota casa per dur-me a l'aeroport.

07:53 Surto de la dutxa.

08:04 Marxem de Montcada, amb retràs, cap a agafar l'avió. A part de mon pare i ma mare, vénen el Ferran i la Marga.

09:11 Arribem a l'aeroport i facturo dos maletes. Mentre fem cua, el Ferran em diu que he d'escriure un mensaje de mòbil a ma mare quan arribi. La noia del mostrador em pregunta coses que no entenc, i això que encara estem a Barcelona i em parla en castellà... hora prevista d'embarque: 10:30.

10:07 Després d'un esmorzar ràpid ens despedim. El Ferran em recorda: "mensaje!". Passo el control de seguretat. Ja no hi ha vuelta atrás; com si mai n'hi hagués hagut...

10:28 Moment de glòria Orange. Els de la companyia del mòbil em truquen perquè, per poder fer efectiu el canvi de tarifa que havia demanat (a targeta, per no pagar mentre sóc fora) necessiten que faci lo següent. Atenció. He d'apagar el mòbil durant cinc minuts, encendre'l, i fer una trucada de dos minuts de durada com a mínim. A la terminal tothom està a punt per embarcar. Apago el mòbil, i compto cinc minuts mentre penso a qui collons puc trucar. El Ferran? ens acabem de despedir. Els meus pares? descartats per la mateixa raó. David? sovint no agafa el telèfon i salta el contestador, amb lo qual no em solucionaria la papeleta i només embolicaria la troca: si veiés una perduda meva a cinc minuts d'agafar l'avió s'estranyaria. Al final truco al Diego. Per sort contesta. Li dic que no s'espanti, li explico la situació, em desitja que em vagi tot bé, li dono records, quedem de xerrar aviat, i ja han passat almenos quatre o cinc minuts. Penjo i embarco.

10:40 Vuelo Delta 95 destino New York. M'assec al seient 22E, a la columna central, passadís. Passa un assafato negre de color oferint diaris i agafo La Vanguardia. L'obro i m'adormo a l'acte.

10:47 Em desperto per primera vegada pensant que ja devem haver arribat, però tot just estem enfilant la pista per despegar.

10:52 Fiiiiiiiiiiiiuuuuuu! 
11:10 Miro les pelis disponibles. Que valguin la pena hi ha Star Trek, Watchmen i Resacón en las Vegas. M'aguanto les ganes de veure aquesta última i poso Star Trek. Em clapo.

12:20 Una olor de menjar em desperta. --Chicken or pasta? --Chicken. La peli ja fa un bon rato que va. Em menjo tot lo que hi ha a la safata del dinar. Intento seguir el fil de la peli però l'he perdut del tot, i em torno a adormir.

14:50 Obro un ull. Tinc la gola resseca. Demano aigua i vaig a fer un pipí. Aprofito la passejada per mirar la fauna que hi ha a l'avió. M'assec altre cop i poso Watchmen, encara que ja l'he vista. Me la miro, faig algun cop de cap, rebobino algun tros que m'agrada (els crèdits del principi, per exemple), bado algun rato, i s'acaba la peli i ja ens porten el segon àpat. Això vol dir que ens deu quedar una hora per aterrar.

19:25 / 1:25pm Aterrem a New York.

2:50pm Després de passar el control d'immigració, demanar canvi per trucar i agafar el tren lanzadera que em porta a l'estació de metro; arribo a l'andana i me n'adono que no duc la cartera. Me l'he deixat a dalt a la màquina de comprar bitllets. Carregat com un arbre de nadal amb maletes, motxilla, jaqueta i altres accessoris, pujo corrent. A les escales em creuo una noia estrangera que em diu que han trobat una cartera i demanaven de qui era. Uf! Menos mal... Arribo a dalt i el cap d'estació me la torna, intacta. Vaia entrada triomfal! Quin desastre!

4:40pm Passada ben bé una hora i mitja de metro em despedeixo de la noia estrangera --alta i elegant-- sense acabar-nos de posar d'acord.

4:42pm Merda! El mensaje! "Ja estic a punt d'arribar a casa. El vol molt bé: clapant, peli, jalant, clapant, peli, etc. Ara estic al metro, cansat però no mort. A casa ja m'esperen. Petons."

5:00pm Arribo a casa.

9:00pm Amb una mica d'internet que li robem al veí llegeixo uns quants mails de suport, simpatia o que simplement em pregunten com m'ha anat el viatge. No tinc temps de contestar-ne ni la meitat.

9:30pm Caic mort al llit.

30-SEP-09

5:25am Em desperto. Deu ser el jet lag. Llegeixo un parell de coses sobre burocràcia que he de fer, m'aixeco a fer un pipí, faig el ronso un rato, m'adormo, em torno a despertar, miro la guia de Nova York i, finalment, em llevo.

9:45am Arribem a la universitat. El despatx de Columbia és una sala gran amb plafons que separen les taules. Hi ha poca activitat i em sembla que s'hi estarà bé. La meva taula dona una finestra des d'on, fins fa poc, es veien unes vistes fantàstiques del riu Hudson. Ara, però, hi estan construint un edifici i hi fan obres. Amb sort aprendré algun piropo ianqui.

11:00am Me'n vaig a l'altre edifici on treballaré: el Barnard College, que és just a l'altra banda del carrer. La secretària del departament em diu que la meva jefa arribarà d'aquí poc, i m'ensenya un despatx que també podem fer servir. M'agrada més el de Columbia, penso. Després vaig a veure la gent d'administració que em fan omplir un parell de formularis.

12:00pm Marxo a l'edifici de l'administració més proper, el de Harlem, per demanar el número de seguretat social. Fins que no el tingui no podré fer algunes gestions, ni obrir un compte al banc, ni --lo que és més important-- cobrar. Allà em donen un número, i ale, a esperar. N'hi ha quinze davant meu. Mentre espero omplo més formularis. Al meu costat hi ha una dona gran que m'explica que té dos números, perquè ha de fer dos gestions diferents. A mesura que el números van passant es veu clar que la cridaran a la vegada de les dues finestretes. Com que va tres o quatre llocs per davant meu, li canvio el número. A mi em criden abans, i ella no perd la tanda. Tothom content.

2:00pm Torno al campus. Vaig a veure la meva jefa. Em dona la benvinguda, em pregunta si em cal ajut amb res, i em diu que fins que no tingui apartament que no cal que torni. Lo important ara és que m'instal·li. També em diu que un cop hagi visitat apartaments que m'agradin, li digui on són, i ella preguntarà si són zones segures. El grup és petit, som poca gent, i suposo que té por que ens matin.

6:00pm Després de demanar una mica de consell decideixo que buscaré apartament a la zona d'influència de la universitat i una mica més al nord, on hi ha bona connexió amb el metro. Això vol dir Upper West Side, Morningside, West Harlem, Washington Heights i Inwood. Decideixo agafar al metro i anar a passejar per la zona de més al nord.

9:30pm Arribo a casa cansat després de la passejada. M'ha servit per descartar Inwood. El veïnat no m'ha fet el pes. Era tirant a brut, hi havia molts latinos, i no m'hi he imaginat. D'allà en sota hi ha zones millors i pitjors, depenent de l'alçada on estiguis, però tot m'ha semblat acceptable. Me'n vaig al llit.