Es hora de dinar. Tot i que som a finals d'octubre, fa un dia de primavera. Torno cap al despatx amb una bandeja de sushi variat de salmó i tonyina que acabo de comprar, però el sol i el bon temps em fan desviar una estona cap a una clapa de gespa del campus de la universitat. Decideixo que dinaré allà. Un termòmetre marca 73º Fahrenheit, i assegut amb màniga curta s'està la mar de bé. Evidentment, no sóc l'únic que aprofita el bon temps perquè em toqui l'aire. Molts estudiants repassen els apunts estirats a la gespa, llegeixen, o prenen el sol. És com una mena de primavera avançada. La setmana passada semblava que fos hivern i aquest bon temps és una treva abans que arribi el fred de debò.
Començo a preparar-me el dinar: agafo els palillos, obro les dues bosses de salsa de soja i les buido a un cantó de la plata. Hi barrejo el wasabi; n'hi poso força, m'he d'acostumar al menjar picant. Un esquirol s'ho mira tot plegat des de lluny, amb la intenció d'acostar-se. Amb el cap li faig que no, que aquí no hi té res a pelar. Passen vuit o deu noies corrent. Són l'equip de voleibol femení. S'entrenen. L'esquirol ha aprofitat la meva distracció per fer una correguda cap al meu dinar, i es llença com una fiera a les làmines de gingebre confitat. Amb la mateixa sort que el Karate Kid quan atrapa la mosca, agafo l'esquirol pel coll amb els palillos. Li dic que se'n vagi a emprenyar algú altre, i el deixo anar.
Mentre menjo, dos nois s'aixequen de la gespa deixant un diari. L'agafo, i és el New York Times. M'adono que en les últimes tres setmanes no m'he enterat de gairebé res de lo que ha passat al món. Penso si no val la pena seguir així uns quants dies més; total, no es viu pas malament. D'altra banda, els ulls se me'n van cap a les notícies de la portada. En una decisió salomònica, decideixo que obriré el diari, però només llegiré l'horòscop. Diu algo així:
La gent a qui vols contentar estan impressionats amb la teva capacitat d'aplicar-te, però tampoc et convé confiar-te. Saps el que vols, i només has de seguir amb els teus plans, tot i que hi hagi gent que te'ls vulguin fotre enlaire. Tothom té dubtes de tant en tant, però no deixis que aquestes preocupacions et facin oblidar les teves responsabilitats, hi ha massa en joc. L'èxit dels teus plans a llarg termini depèn de que ara demostris el que vals.
M'ho pinten tot fantàstic! Llàstima que hagi llegit la predicció pels Àries, i jo sóc Verge.
5 comentaris:
Torno a ser el primer en comentar... Està molt bé. M'alegro que et faci bon temps, però prepara't. A NY acostuma a fotre "un fred que s'hi glaça", altrament dit "un fred que esquerda els collons dels gossos". La única cosa que critico de l'entrada és la manca de detalls més sucosos sobre l'equip femení de volley, o algun link...
Pel que està passant aquí amb corrupció política per tot arreu, envejo la teva ignorància. Ara bé, no et perdis detalls del Barça, eh!
Després que la Xita ens recordes cada mitja hora que el Manel havia penjat alguna cosa al blog, el primer que he fet al arrivar casa, bé el segon, doncs primer hem vist l'última notícia de TVallençana, ha estat llegir el teu comentari. La propera vegada que cacis un esquirol amb palillos o amb les dents, ens l'envies als Cañelles que ja tenim la gàbia feta
totalment d'acord amb l'Albert. Es troba a faltar una mica de sexe i o violencia...faria pujar l'audiència. Pel que fa al tema karate kid, no et passaràs el dia fent: "dar cera, pulir cera" ?, jeje
A veure canalla, estem parlant de noies, de vint-i-pocs, esportistes; us dic que feia bò, anàven lleugeres de roba; no sé filles, crec que no cal que us faci un plano...
Hi Manel, com van els horoscops?, ja has trobat un diari on surti el teu?
Publica un comentari a l'entrada