Scary or sexy?

Per primera vegada a la vida faig el salt a les castanyes, els panellets i el moscatell, i celebro Halloween. Potser si hagués tingut membrillo de la Nuri encara m'hagués animat a fer panellets, però al final em va fer mandra. Bueno, al gra, el cas és que t'has de disfressar. Hi ha dos opcions: scary o sexy. Divendres al vespre, a última hora com sempre, faig vint minuts de cua per entrar a una botiga de disfresses. Un cop a dins, gran part de l'oferta són trajes per anar d'Star Trek, Spiderman o Pedro Picapiedra i màscares de por, destrals per clavar-te al cap, i sang i fetge en general. Una disfressa de Bob Esponja m'està a punt de convèncer, però al final vaig a la pila d'oportunidades: un tria i remena en plan mercadillo. Agafo uns pantalons de campana marrons, que eren part d'una disfressa de hippie, i uns quants accessoris d'indio: una destral de guerra, un parell de penjolls, i una cinta pel cap amb ploma inclosa. Decidit, aniré de nativo americano.

Dissabte, el dia de Halloween pròpiament, ens trobem a la vora de la universitat, ja disfressats, per anar al New York's Village Halloween Parade, que és una desfilada multitudinària que fan per la sisena avinguda, pujant des de Canal Street fins el carrer 21. Un cop arribem allà, plou. Per poder entrar al desfile has d'anar disfressat, però a més has de fer cua. Esperem ben bé una hora, mentre va plovent i parant de ploure. Com que la gent van cantant i ballant, i no fa gaire fred, l'espera no es fa tan horrible com pot semblar d'entrada. Just quan estem punt d'entrar, cau un xàfec impressionant. Estem parlant de què la dutxa de casa meva no raja ni la meitat de l'aigua que ens va arribar a caure en aquests dos minuts. Una cosa sèria. I després de la tempesta, la calma, meteorològicament parlant, clar. Xops com ànecs, ens incorporem al parade. Hi ha carrosses, grups que toquen i ballen, gent que fan performances, disfresses divertides i, tot i la pluja, bastanta gent de públic a banda i banda del carrer. Anem pujant avinguda amunt, la gent ens saluda, em recriminen haver fet la danza de la lluvia, trobem més gent disfressada d'indios, fem conya. Un tio mig taja em diu si sóc el Robbin Hood de los bosques, i així anem passant el rato fins que arribem al final del desfile.

En acabat, alguns marxen cap a casa perquè no aguanten més estona molls, i els pocs valents que quedem anem a prendre una sopa i després enfilem cap a una festa. És en un loft molt gran a la cinquena avinguda, i ens fan pagar deu dòlars per entrar. No és gaire, i ens fan descompte perquè ens havíem apuntat abans pel Facebook, ves quina cosa. Un cop a dalt, tothom va disfressat. Es veu que a New York hi ha més dones que homes. Em van intentar explicar el perquè un dia però no ho vaig entendre. La festa aquesta no és una excepció, i a més la majoria de les noies han triat l'opció sexy a l'hora de disfressar-se. Hi ha gent amb disfresses bastant originals: una Frida Kahlo molt autèntica --i no especialment sexy--, molts pirates, un que va de plàtano, turcs que van de turcs, etc. El cas és que passem la nit rient i fent l'indio, i de tant en tant he de treure la destral de guerra per defensar alguna noia de les que ve amb nosaltres dels atacs dels pirates. I després cap a casa, que l'endemà em llevava d'hora per anar a Washington. A veure si em puc menjar alguna taronja...