Avui al matí m'he llevat d'hora, cosa rara. He esmorzat, m'he dutxat, m'he vestit amb la roba que havia deixat plegada la nit abans a la cadira, i me n'he anat cap a la feina. Quan he sortit al carrer he vist que feina un temps gris i plujós, però era igual, perquè avui seria un gran dia.
Un cop a la universitat he fet la feina que em tocava, però he estat tot el dia nerviós, esperant que arribéssin quarts de sis per marxar cap a la New York University, a Washington Square. Allà, hi havia organitzada una xerrada titulada "Europe and the United States in Today's World" a càrrec del Molt Honorable president Jordi Pujol i Soley.
Un cop allà, evidentment, estava ple de catalans. La xerrada en si ha estat interessant, però una mica llarga. L'ha fet en anglès. Més que res, el problema és que teníem una gana d'aquelles que no et deixen concentrar-te en cap altra cosa. Cal dir que el Pujol ha donat la talla, i ha parlat de les relacions transatlàntiques entre els Estats Units i Europa, explicant les diferències entre els models europeu i americà en temes com la immigració, l'estat del benestar, la defensa dels drets humans fora de les pròpies fronteres, etc; i tot plegat sense dir cap bestiesa. Segurament el discurs es mereixeria un resum detallat, que no faré. A més, no ha pogut fer cap de les seves sortides típiques del tipus: "Vostè d'on diu que és? De Punxsutawney, oh, això està a Pennsylvania. Jo hi ha anava de jove cada dos de febrer a veure om treien la marmota del cau per veure si ja acabava l'hivern o encara quedaven sis setmanes de fred, oi? I hi teníeu unes foneries molt importants, i us van fer un dic per prevenir les inundacions, i l'alcalde, el James Wehrle, és molt amic meu. Ah! i a l'església de Sant Josep s'hi va casar el Miquel Roca". Un cop acabat el discurs en anglès ha adreçat unes paraules als catalans de la sala. Res, han sigut un parell de minuts, però ens hem pixat de riure.
En acabat hi havia una petita recepció on ens han servit uns canapès que volien fer veure que eren pa amb tomàquet, i mam. Quan ja dúiem un got de vi, i amb l'estómac buit, ens hem crescut prou com per demanar-li al Pujol de fer-nos una foto amb ell. A darrera també hi podeu apreciar la Ferrussola, que anava molt eleganta.
En acabat hi havia una petita recepció on ens han servit uns canapès que volien fer veure que eren pa amb tomàquet, i mam. Quan ja dúiem un got de vi, i amb l'estómac buit, ens hem crescut prou com per demanar-li al Pujol de fer-nos una foto amb ell. A darrera també hi podeu apreciar la Ferrussola, que anava molt eleganta.
Un cop acabada la recepció no hem tingut més escapatòria que anar a sopar amb una colla de catalans que hem conegut. Com no podria ser d'altra manera només hi ha hagut dos temes de conversa: el Barça i el Ventdelplà. La gent es veu que estan molt mosques amb la Teresa. Diuen que és un pendó, i que li haurien de prendre la custòdia del Biel perquè no se'n encuida, ja que està massa efeinada perseguint qualsevol mascle que se li posa a tiro. És veritat que s'ha tirat a mig poble?
8 comentaris:
Ostres! Jordi Pujol! Quin honor poder sentir una xerrada del molt honorable. Podries haver explicat què va dir en català, quan us vau pixar de riure... De totes maneres, molt bo el tros que imites el seu parlar com si fos americà.
Fins aviat!
Manel, he quedat bocabadada, i la iaia encara no ha reaccionat, només fa que dir: Oh! oh! oooh! és que aquest Manel! és, és, ....
(elena)estic a casa la montse celebran el cumple de la meva mare i la montse. Només faltes tu (i el joan, es clar). fins i tot ha vingut el pere (com que viu abaix).
com estàs? al martinet estem estudiant les ciutats del mon i jo dic que tinc un cosí a NY, i tots flipen. I si els ensenyo la foto encara fliparan més (tot i que dubto que sapiguen qui es el pujol) de fet jo tampoc ser qui és. Manel, ho està escrivint l'arnau mentre miro el bob esponja (aixó si que es veritat).
apa, fins aviat PRIMOOOOOO!!!
(ROC) el teu bloc és un èxit, no es parla de res mes a torrelles. adeu
Ara resultarà que després de tota la vida matant-me a estudiar, els meus grans logros seran haver-me passat un quart d'hora pujant escales i tenir una foto amb el Pujol. Quins collons... Canalla! preneu-ne nota per quan us enviïn a fer deures.
Elena, no em puc creure que els teus amics els impressioni saber d'algú que viu a NY, si la meitat d'ells son de Rússia, Mali, Alemanya o el Marroc. Segur que això t'ho ha escrit l'Arnau, oi? Com que no estàs el cas embovada amb el Bob Esponja... I a Torrelles, ara és l'entretemps entre els estelladors i la Festa de la cirera, amb una cosa o altra us heu d'entretenir: pujant a Montserrat, llegint el meu bloc, etc.
Albert, el Pujol ens va deixar anar un discurs en plan el país està molt malament, Catalunya us necessita, etc, però ho va fer interpretant-se a si mateix, rient-se del seu propi personatge. Ara mateix, els únics personatges prou carismàtics com per fer això son ell i el Guardiola.
Per quan la foto amb l'Obama?
tot arribarà.
ja tens iPad?
què va! Imagina't si estic a l'edat de pedra que encara vaig amb una llibreteta on m'apunto les coses. Quan la trec al metro la gent al·lucinen.
Publica un comentari a l'entrada