Setmana vegana

Aquests dies vam fer un experiment a casa: menjar vegà. La cosa va començar només amb intentar no menjar carn durant una setmana, però per fer-ho més emocionant al final vam decidir excloure qualsevol producte d'origen animal: ni carn, ni peix, ni embotit, ni llet, ni ous, ni formatge, ni iogurt. En principi es pot construir una dieta equilibrada seguint les normes del veganisme. L'única excepció és la vitamina B₁₂, que només es troba en productes d'orígen animal. És conegut que una manca continuada de vitamina B₁₂ fa que el cervell no et giri rodó del tot. Si no us ho creieu, podeu visitar la pàgina web del grup d'activistes vegans, on la falta de vitamines és bastant evident. A nivell proteic, el pilar de la dieta vegana és el tofu. Tot i que és veritat que el tofu té molta proteïna sana provinent de la soja, fugiu-ne. No té gust de res. Si mengeu llegums i fruits secs tindreu prou proteïnes per anar tirant, i no haureu de passar el mal rato de prendre tofu.
A part d'haver d'anar a comprar un munt de fruita, llegums, iogurts i llet de soja, la part més difícil de sobreviure una setmana sencera menjant vegà és menjar fora. No tant perquè la majoria de plats d'una carta normal porten productes d'origen animal, sinó pel mal rato que passes havent de demanar un entrepà vegetal de tofu i un cafè amb llet amb la llet de soja. Segurament deurien ser paranoies meves, o que ja m'estava afectant la falta de vitamina B, però quan a la cua de la cafeteria em tocava demanar a mi m'imaginava que tothom m'estava mirant i la gent m'assenyalaven i deien "Menja vegà! Menja vegà!".
Passada una setmana, la meva opinió és que si bé es pot passar menjant menys carn de la que mengem normalment, la dieta vegana és totalment insostenible a llarg termini. El pròxim experiment crec que serà provar la dieta paleolítica durant una setmana.
Aquí sota us deixo alguna recepta de cuina vegana per si us animeu a provar. Bon profit!

Risotto amb bolets i espàrrecs

1. En un cassó gran, sofregir una ceba picada a foc mig durant tres minuts. Afegir-hi els espàrrecs tallats a trossos de la mida del dit petit, i deixar-ho coure tres minuts més. Tirar-hi els bolets, remenar i baixar el foc al mínim mínim.
2. Mentre es couen les verdures, posar una cassola gran al foc amb un raig d'oli i daurar-hi quatre grapats d'arròs sense parar mai de remenar perquè no es cremi.
3. Un cop l'arròs ha agafat una mica de color, tirar-hi un raig de vi blanc¹ i remenar fins que s'evapori l'alcohol. Tot seguit afegir-hi les verdures cuites, tirar-hi sal i remenar-ho bé.
4. Omplir el cassó on hi han quedat les restes de verdura amb aigua, una mica de concentrat de caldo vegetal, les bases dels espàrrecs i els peus dels bolets que hem descartat abans, i qualsevol verdura que hi hagi a la nevera i no sabeu què fer-ne.
5. Un cop l'aigua ha arrencat el bull, anar-la afegint de mica en mica a l'arròs de manera que mai no estigui sec ni submergit del tot en caldo. Deixar-ho coure remenant sovint fins que l'arròs estigui cuit. Un quart d'hora és poc, vint minuts és massa.
6. Un cop apagat el foc, afegir-hi un manat d'alls tendres tallats petits. Es couran amb la mateixa calor de l'arròs.
7. Servir en un plat fondo. Mengeu-vos l'arròs intentant no pensar en lo bo que seria si hi ratlléssiu a sobre una mica de formatge parmesà.

Sopa de mongetes seques amb verdures i tofu

1. Posar quatre grapats de mongetes seques en remull el dia abans.
2. En una olla a pressió, sofregir una ceba picada amb un bon raig d'oli. 
3. En una taula de fusta, tallar un pebrot verd, dues o tres pastanagues i una patata a trossos no gaire grans. Afegir les verdures a l'olla i remenar.
4. A la mateixa fusta, tallar el tofu a daus d'un dit de costat. un cop us heu assegurat que no hi ha ningú més a la cuina, agafeu la fusta amb el tofu tallat, acosteu-vos a les escombraries, i llenceu el tofu empenyent-lo cap a la brossa amb el ganivet de tallar.
5. Afegir les mongetes escorregudes, sal, pebre, i un polsim de bitxo en pols.
6. Tot seguit, omplir l'olla amb aigua fins que en quedi un dit per sobre del nivell de les mongetes. Tapar l'olla a pressió i, un cop piti, comptar quinze minuts.
7. Un cop passat un quart, apagar el foc i esperar que l'olla faci clic, indicant que ja ha baixat la pressió i és segur obrir-la. Servir la sopa en bols amb una mica de celiandre fresc picat.

Aquesta sopa té molt aliment i omple la panxa. L'única pega que se li pot trobar és que, com és sabut, les llegums provoquen gasos. No us sorpreneu si després després de prendre-la se us escapa algun vent. 

Entrepà de mantega de cacauet i melmelada

1. Agafar dos llesques de pa. Torreu-les si voleu.
2. Untar una llesca amb mantega de cacauet i l'altra de melmelada. Jo trobo que les que millor combinen amb el gust salat de la mantega de cacauet són les de fruites vermelles: melmelada de gerds, cireres, o fruites del bosc.
3. Tancar el sandvitx de manera que les dues cares untades quedin a la banda de dins. 

Amb la dieta vegana és fàcil que tingueu gana a tota hora. Aquests entrepans aporten hidrats de carboni, proteïnes (de la mantega), greixos, i sucre; i són el mos perfecte per matar el cuc. Jo me n'he arribat a menjar una dotzena i mitja en un sol dia.

¹El vi no cal que sigui bo. Jo en tenia un cul a la nevera des del sopar de Cap d'Any i va fer el fet. Aquell dia ens vam pimplar casi l'ampolla sencera acompanyant el peix i dues cues de llagosta que vaig comprar d'oferta, obertes pel mig i fetes a la planxa amb sal i pebre. Estaven igual igual que al Choqueros.