TODAY Mostly sunny, breezy
High 42. Plentiful sun and cool conditions will prevail as high pressure arrives in the wake of Saturday night's rain and snow. Temperatures will struggle to reach 40 degrees while an active breeze from the west adds to the chill of the day.
El text d'aquí sobre és la predicció meteorològica del New York Times de diumenge. Per favor no em demaneu que la tradueixi perquè qualsevol intent per part meva seria un fracàs. Els escrits del temps, que han passat a dalt de tot de les meves aficions literàries, per sobre dels còmics i de l'horòscop; són poesia pura. L'únic us puc dir és que dóna una temperatura màxima de 42ºF (5ºC), i que diu allò que jo us vull explicar: que dissabte va nevar (sense que hagi quallat) i que el diumenge ha estat el primer dia d'hivern: fred i assolellat.
Només despertar-me ja he notat que feia bon dia per la quantitat de llum que travessava les cortines. Després de dutxar-me i esmorzar he baixat amb metro per fer una passejada pel Central Park i acostar-me al MoMA. Feia fred, però hi havia molta gent al carrer. Un cop he arribat al museu he descobert que, com em temia, no m'hi deixen entrar gratis amb el carnet de la universitat. Per sort, entre els que érem ens sobraven algunes entrades gratis, i no he hagut de pagar. Anàvem a veure una exposició que acaben d'obrir sobre el Tim Burton, però no ens hi deixaven entrar fins la una, i abans d'anar-hi ens ha sobrat temps per fer una visita ràpida a la secció de disseny, i veure en cosa d'una hora la col·lecció de pintura i escultura (dos pisos) que cobreix tot el segle XX. Sortint de l'exposició del Tim Burton, que estava com un ou, hem mig dinat unes pastes per emportar d'una cafeteria turca i me n'he anat a passejar una estona.
Diuen que caminar pel Midtown a certes hores de la tarda és com estar en un quadre de Magritte: al carrer és de nit però el cel encara és blau. I més ara que les llums i els motius nadalencs han sortit com bolets arreu de la ciutat. Tota aquesta parafernàlia sembla que faci d'esquer per la gentada que passeja --civilitzada-- pels carrers.
Per la cinquena avinguda baixa Santa Claus en un descapotable blanc. S'atura en un semàfor i saluda a la gent, que li fan fotos. Com que estic de bon humor i ni els turistes em fan nosa, a l'alçada del Rockfeller Center em barrejo amb la gentada per acostar-me a l'arbre de Nadal i mirar un rato la pista de gel, on aquestes dates s'ha de fer dues o tres hores de cua per patinar-hi una estona. Una mica més amunt, a les escales d'una església, un cor de nois joves canten nadales. Enlloc de White Christmas i Jingle Bells, recaptarien més si cantessin El noi de la mare, perquè més de la meitat de l'audiència que tenen son catalans: clar, els vols són baratos i el dòlar està a 1.50. (Per cert, si canvi segueix així, per pagar una ronda de cerveses quan vingui a Montcada hauré de demanar un préstec a La Caixa.) Aprofitant l'onada de catalans que venen pel pont de la Puríssima, els del Giravolt es podrien pagar un viatge cantant el Fum fum fum pels carrers i places de Manhattan. I potser val més que m'aturi aquí i deixi de donar idees.
Només despertar-me ja he notat que feia bon dia per la quantitat de llum que travessava les cortines. Després de dutxar-me i esmorzar he baixat amb metro per fer una passejada pel Central Park i acostar-me al MoMA. Feia fred, però hi havia molta gent al carrer. Un cop he arribat al museu he descobert que, com em temia, no m'hi deixen entrar gratis amb el carnet de la universitat. Per sort, entre els que érem ens sobraven algunes entrades gratis, i no he hagut de pagar. Anàvem a veure una exposició que acaben d'obrir sobre el Tim Burton, però no ens hi deixaven entrar fins la una, i abans d'anar-hi ens ha sobrat temps per fer una visita ràpida a la secció de disseny, i veure en cosa d'una hora la col·lecció de pintura i escultura (dos pisos) que cobreix tot el segle XX. Sortint de l'exposició del Tim Burton, que estava com un ou, hem mig dinat unes pastes per emportar d'una cafeteria turca i me n'he anat a passejar una estona.
Diuen que caminar pel Midtown a certes hores de la tarda és com estar en un quadre de Magritte: al carrer és de nit però el cel encara és blau. I més ara que les llums i els motius nadalencs han sortit com bolets arreu de la ciutat. Tota aquesta parafernàlia sembla que faci d'esquer per la gentada que passeja --civilitzada-- pels carrers.Per la cinquena avinguda baixa Santa Claus en un descapotable blanc. S'atura en un semàfor i saluda a la gent, que li fan fotos. Com que estic de bon humor i ni els turistes em fan nosa, a l'alçada del Rockfeller Center em barrejo amb la gentada per acostar-me a l'arbre de Nadal i mirar un rato la pista de gel, on aquestes dates s'ha de fer dues o tres hores de cua per patinar-hi una estona. Una mica més amunt, a les escales d'una església, un cor de nois joves canten nadales. Enlloc de White Christmas i Jingle Bells, recaptarien més si cantessin El noi de la mare, perquè més de la meitat de l'audiència que tenen son catalans: clar, els vols són baratos i el dòlar està a 1.50. (Per cert, si canvi segueix així, per pagar una ronda de cerveses quan vingui a Montcada hauré de demanar un préstec a La Caixa.) Aprofitant l'onada de catalans que venen pel pont de la Puríssima, els del Giravolt es podrien pagar un viatge cantant el Fum fum fum pels carrers i places de Manhattan. I potser val més que m'aturi aquí i deixi de donar idees.
8 comentaris:
Aquí on ets també pagues tu les copes?
Diguéssim que aquí no hi ha persones que depenguin de mi econòmicament. Vamos, que les paparres van quedar totes a Montcada.
Mira que és difícil però en cada escrit et superes. Ja era una passada llegir-te i ara ens hi poses música!
Juani
Segueixes sense donar detalls sobre els que t'acompanyen en les teves peripècies per Manhattan, però està bé. Ja ho acceptem.
Avui posaré una entrada al meu blog que crec que t'agradarà. Segueix una mica el teu estil a la meva manera, però hi haurà anècdotes i conya sobre una "excursió" que vam fer amb uns amics a Vic el dissabte.
Que cateta que soc, fins que no he llegit el comentari de la Juani no m'havia adonat de la música!!!
Per cert, quan vinguis per vacances on t'instales? a casa els papes? serà dur no, després de tant temps independent? Bé si vols els Cañelles et podem deixar Cal Masover, clar que seguremaent t'invadiriem més d'un dia
Au, que ja falta poc per veuren's
Hola Manel:
Veig que lluny de casa no pots deixar de recordar als catalans i a la Caixa !!! ( Aqui cadasqu escombra cap a casa ).
Disfruta de la ciutat que jo sincerament crec que s'ho mereix. No deixis d'explorar cada racó, perque segur que hi trobaràs tresors amagats.
Fins aviat.
Ja sabia jo que a la que toquéssim La Caixa hi hauria soroll. No pateixis Manel que si trobo cap tresor ja et faré un truc perquè me l'administris.
Ja està bé! Mira que quan vaig triar la cançó vaig pensar: "Aquesta li agradarà a la Nuria". No pateixis, que si lo de l'allotjament a casa mons pares pintés malament demanaré asil polític a Colomers.
Albert, no dic res de les companyies amb les que vaig perquè m'he lligat una negra de Harlem, i no vull que se sàpiga perquè la iaia tindria un bon disgust.
Sembla que a la Xus, del Giravolt, li hagin xiulat les orelles...
Pregunta si vindràs el dimarts 22 a celebrar amb nosaltres el sopar de Nadal. Tots tenen ganes de veure't i saber com et va (la penya nova de jovent, l'estol de lloques de les sopranos, el seguidor dels descubriments astrofísics Fernando, la Rita...)
A veure com anirà el jet lag...
Publica un comentari a l'entrada