8.1.10

una idea...

A primers de novembre vaig allotjar una amiga meva que passava un cap de setmana a New York. Vam anar junts a fer les visites turístiques de rigor, incloent-hi l'Empire State. Éssent a dalt, mentre al·lucinàvem amb la vista i fèiem fotos, em va venir una idea al cap.
Recordeu haver vist alguna vegada al telenotícies, quan no saben què explicar, el reportatge d'una cursa on la gent pugen per les escales de l'Empire State? Doncs el cas és que a mi em semblava recordar algo així, i vaig pensar que--perquè no?--potser podria apuntar-m'hi. Tot plegat va ser un pensament fugaç: no sabia si la cursa existia realment; i en cas que existís, pujar corrent a l'Empire State per les escales és una animalada considerable. Però el cas és que la idea se'm va gravar al cervell amb tal intensitat que em va quedar aquesta cara.
Al cap d'uns quants dies vaig investigar una mica per internet i vaig veure que l'Empire State Building Run-up realment existeix. L'edició del 2010 s'ha de fer el 2 de febrer. Has de pujar 1576 escales, des de la planta baixa fins el mirador que hi ha al pis 86. En total són 320 metres de desnivell en vertical. Com que les escales no són gaire amples, es veu que no hi cap gaire gent i la participació és limitada. A la web hi havia un formulari per demanar dorsal on et preguntaven les curses que havies corregut els últims dos anys, i el vaig omplir.
Avui m'han enviat un mail dient-me que m'accepten la inscripció i que puc córrer. Tinc una mica més de tres setmanes per posar-me en forma. Ara, a Arizona, podré aprofitar per entrenar-me per la muntanya, i un cop arribi a New York miraré de veure on puc practicar lo de pujar escales. L'objectiu? el de sempre: no fer un ridícul espantós.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

No sé que dir... però em fa il.lusió escriure alguna cosa abans que l'Albert Vilalta! Xita

Jaume ha dit...

Tot aixó per pujar al mirador sense pagar el tiket...

manel ha dit...

Oh... és que són molts cèntims, no?... no ens ho podem permitir...

Unknown ha dit...

Doncs, jo trobo que estàs molt guapo, quan se't grava una idea al cervell...
(serà que sóc ta mare)

Gerard ha dit...

Havent pujat el coll de ratera això es aigüeta

Elsa ha dit...

Ahora no me vengas con que es mi culpa, eh? Si estás loco de remate a mí no me mires... Más te vale no morir subiendo esas escaleras! Necesito un cómplice para torturar a Hello Kitty ;)

Albert ha dit...

Disculpeu la meva absència aquests dies: examens finals. No tinc esma ni per escriure un comentari enginyós. Estic realment xuclat. Sort amb les escales. Suposo que al baixar et deixen fer servir l'ascensor, no?

manel ha dit...

La nana de sobre de l'Albert és l'autora de la foto. Un aplauso, no?

BernatPi ha dit...

plas plas plas

Magnífica, la foto

Carles ha dit...

Si et cances molt i veus que el ridicul s'acosta sempre pots :

1- utilitzar l'intercominucador i teletransportar-te a dalt
2- canvi de lloc instentani

segons la serie que prefereixis.

manel ha dit...

Home, prefereixo Star Trek, però en aquest cas està claríssim: abans de la sortida em transformaré en superguerrer, i amunt!
Perquè amb el núvol kinton, per les escales, igual ens fotríem una bona nata...

I Albert, no pateixis, la teva abstinència està més que disculpada.

Jaume ha dit...

Bernat, talòs, ha dit un.
Plas i prou!!!