Mal temps
Quan fa núvol els astrònoms no sabem què fer. No podem treballar, perquè no es veu res, però tampoc podem fotre el camp alegrament. Hem de buscar un terme mig: matar el rato, aprofitar per descansar una mica, però sense anar gaire lluny, no fos que escampés i haguéssim de córrer per posar-ho tot en marxa.
Com que el temps pinta molt malament aconsegueixo convèncer a la tropa per sortir a sopar de 'por ahí'. Anem a parar a un mexicà, amb banda de mariachis inclosa. Al bar s'hi aplica la norma del 'refill', molt estesa a tot nord-amèrica, i que encara no havia tingut temps d'explicar. Consisteix en que si demanes en un restaurant una Coca-cola, una Fanta, o qualsevol altre refresc, tens dret a que te'n tornin a omplir el got tantes vegades com vulguis. Al final, per culpa de la carn amb salsa picanta, els nachos, les tortillas, i dos gots i mig de Coca-cola per tirar-ho tot avall, se m'escapa un rot que dura un minut i mig. Li pregunto a la meva companya, que és turca, si el seu país està ben vist eructar després d'un bon àpat. Per la cara que posa, em fa l'efecte que no.
Durant el viatge de tornada des d'Arizona dormo amb gran eficiència tot el primer vol, però estic despert en el segon, potser perquè haver de córrer per no perdre la connexió m'ha desvetllat. Quan l'avió comença el descens, reconec per la finestra el riu Hudson i l'East River, que retallen un tros de terra amb forma de cigala: Manhattan, que es veu que és casa meva. El saber que entre Barcelona i Arizona estaria un mes fora d'aquí m'havia servit d'excusa per escaquejar-me de muntar una estanteria, comprar un parell de mobles que em falten, canviar-me a una línia de mòbil de contracte, apuntar-me a l'equip de volleyball, subscriure'm a l'edició del cap de setmana del New York Times i--en definitiva--acabar-me d'instal·lar. Ara hauré de buscar unes altres excuses.
Gràcies a Déu, amb això de l'internet, ara és molt fàcil estar informat de tot el que passa al món. Sabent la devoció que li tinc al personatge de la Nuri del Ventdelplà (Estrellita Verdiales), l'altre dia vaig rebre aquest missatge anònim:
Pots estar tranquil perquè ahir al vespre ens va parir la Verdiales. Ha tingut un nen, el Toni, molt bufó, però prematur. Ens va fer patir perquè l'Estrellita va tenir una eclàmpsia, i va estar en coma, però sembla que es recuperarà bé. Ja et mantindrem informat.Xita
7 comentaris:
Comentari 1.
Respecte els rots, ignoro totalment si el fet que els àrabs rotin és un costum estès i acceptat entre aquest poble, el que trobo imperdonable, és que tu, Manel, no puguis diferenciar un turc (tant llengua com ètnia) evidentment d'origen indoeuropeu d'un àrab, semític de totes totes. Ve a ser com si una amiga teva americana et demana si és costum entre els catalans ballar la polka, que podria ser perfectament.
Bon profit
Fèlix, això és una etivocació, i tampoc seria la primera vegada que et treuen a ballar una polka. A més, encara que Turquia sigui un estat laic des de 1928, el 98% de la seva població professen la religió de Mahoma.
Lo del rot si que no té perdó de Déu...
I dale, (ara imagina't el seguidor del Barça APM cridant eeeehhhhhhh!!! que no he trobat l'enllaç), el fet que la majoria de turcs siguin musulmans no vol dir que aquests siguin àrabs, que no ho són, i és als àrabs als qui se'ls hi atribueix la creença que roten havent dinat, igualment penso com tu i crec que deixar anar un rot davant de ningú no té perdó de Déu, ja sigui Alà o Jesús de Nazareth, el que crec és que potser duies una bona turca! jejejeje http://www.youtube.com/watch?v=loojAW9kN3g
Manel, si vols seguir l'evolució postpart de l'Estrellita, la propera emissió serà demà diumenge a les 22:25, hora local (Montcada). Sembla que hi haurà marro Santa Teresa-veterinari. Aquesta adreça és per si vols conèixer propostes ventdelplanesques del Monzó: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100130/53880800993.html
Pel que fa als rots, a nivell professional sóc una defensora del tema perquè un dels únics moments del curs que tinc tots els alumnes de 3r d'ESO escoltant-me, cosa increïble, amb cara d'interès, és quan al estudiar el digestiu algú pregunta per aquest tema o bé pels pets (només igualo igualo d'audiència quan estudiem el reproductor).
I el comentari de la pujada?
ja vaaaaa
Publica un comentari a l'entrada