Per anar de Montcada a Arizona m'hi he estat casi dos dies, i més de 30 hores entre avions i aeroports--la tírria que els hi tinc no la sap ningú. La distància és com anar i tornar a Mataró 170 vegades. Com a curiositat, per primer cop a la vida vaig pujar a un avió (de New York a Dallas) sense tenir ni idea d'on situar la ciutat de destí al mapa; i a més, com que no m'hi veia de cap ull, la incertesa no em va preocupar gaire.
Un cop vaig haver arribat, jo confiava en què la diferència horària i el començar a treballar de nit, una cosa per l'altra, s'equilibrarien. Com si fos un rellotge, pensava que si donava una volta sencera a l'agulla de les hores tornaria a marcar bé. Ja! Encara ric ara. Lo màxim que he aconseguit és dormir tres o quatre hores al matí, quan pleguem de treballar als telescopis, i dos o tres hores durant la nit, fent turnos de descans amb els companys. Total, més que dormir, és com fer dos siestas cada dia. Si ho penses, tampoc està mal.
El paisatge és totalment desèrtic, pla, paupèrrim, amb algunes muntanyes que s'aixequen com per art de màgia. Hi ha cactus, rius secs, i quan fa vent s'aixeca una bona polseguera. Sembla l'oeste. Perdó. És l'oeste.
Arizona fa honor a la etimologia del seu nom. L'ambient és tan sec que m'enrampo amb tot lo que toco--per l'electricitat estàtica--i tot el dia em surt sang del nas. Un dia vaig sortir a córrer a migdia, i vaig prometre no tornar-hi mai més, a no ser que un d'aquells avions de la NASA que serveixen per repostar en ple vol em seguís tota l'estona amb els dipòsits plens de Gatorade.
Estarem per aquí encara una setmana, vivint de dia en un poble que es diu Green Valley. Té 17.000 habitants i la mida de Barcelona. La mitjana d'edat és de 72 anys. Perquè us en feu una idea, entre que el semàfor dels peatons es posa vermell i els cotxes tenen verd passen 32 segons. Al Barça, entre que el Valdés té la pilota i el Messi fa un gol no passen 32 segons. Es veu que amb aquest rato fins i tot es pot canviar el motor d'un Ford Escort. Aquí, és el temps que la gent triga a travessar el carrer.
A la nit ens estem als telescopis. S'hi està bastant bé. Tenim de tot. L'únic problema és que intentem no encendre els llums, i fer les coses a les fosques complica una mica la vida. Per exemple, com que tot el dia tinc set, vaig sovint a la cuina a posar-me algo per beure. Com que no veig com de ple està el got quan l'omplo, més d'una vegada ho he vessat tot. Fins que vaig decidir aplicar el truco de la tieta Maria: posar la punta un dit a la vora del got i parar d'abocar quan se'm mulla. I, collons, funciona!
11 comentaris:
Mite'l, doncs un remei genial pel jet lag és mullar-te (amb aigua, no vodka) la part de darrere el genoll, t'ho dic perquè per experiència, a la gent que s'hi dedica els hi funciona, a més, pots fer servir tota la que et cau quan vas cap a la cuina, i mates dos pájaros de un tiro.
És a dir que la idea de preparar-te per la pujada a l'Empire State no va per bon camí, no? Ai que hauràs de renunciar a arribar-hi...
Ah! Xita, et dedico el comentari (no he estat el primer, però si abans que tu!)
Merci Fèlix pel consell. M'he vessat l'aigua darrera el genolls i m'he fotut un trago de vodka. Ja em trobo molt millor.
Albert, però què t'has cregut?!? Dubtes de mi? M'entreno cada dia. Crec que no corria 5 dies seguits des de que tenia 20 anys. A més, qui et diu que no tinc contactes a la NASA?
Manel, avui escudella i carn d'olla. Com cada dijous et trobem a faltar. Hi havia un tercer pedrer (petit) que havia quedat amagat sota la pilota. Quan ha quedat al descobert (després de l'arrasada Mariano), ens hem mirat amb el Bernat i sense paraules hem dit "el del Manel". Però el sentimentalisme del Bernat només ha durat 3 mil·lisegons... i ha fet AAAAAAAh per mi!!! i se l'ha empassat sense donar-me temps a reaccionar. Tinc una ràbia...
Si era el pedrer "del Manel" segur que n'era un de ben escarransit. Perquè molt sentimentalisme però els bons sempre us els foteu vosaltres.
Hola Manel:
Si de nit has de treballar i de dia no pots dormis, i fa un sol i una calor de mil dimonis....aprofita per fer bronzo, que aqui a on ets no desentonaras massa.
Sempre es millor això que corre com un "animal" pel desert, per preparar-se per pujar corrents l'Empire State. Esteu ben torrats aquests americans !!!!!
Una forta encaixada. ( A per cert, els cabrons del Sevilla ens han eliminat de la Copa del Rei )
SAlut.
I tant que estan torrats!
per si voleu anar fent boca
http://www.youtube.com/watch?v=YI5SWG73qaw
Manel, suposo que et posaràs un samarreta amb les 4 barres o alguna cosa així perquè et puguem veure quan al telenotícies donen les imatges, no?
Bé, a Torrelles estem de festa major, i parlant d'escudella també et perdràs la de Sant Pau, amb el galets farcits... Alguna pega ha de tenir viure a Nova York. El diumenge són els estelladors i com que el Pumping està lessionat i tu estàs molt lluny, aquest any debuta el Martí en la categoria de nens. Ja et passarem la crònica de la jornada la setmana vinent
Voto per la samarreta del Barça (vaig veure el vídeo i ja estic patint...)
He decidit que enlloc de dur la samarreta del Barça--o les quatre barres--aniré conill. Així segur que les càmeres m'enfocaran a mi i em reconeixereu fàcilment a la tele.
Pot fer com el xiste "en zapatillas y en pelotas 50% de descuento"...
Publica un comentari a l'entrada